Tradishon di Ka’i òrgel: herensia kultural bibu

Seri di Herensia Kultural

Segun kasi tur fuente, e raísnan di ka’i òrgel ta na Italia.* Migrantenan italiano a hiba e piano di kaya portátil akí Inglatera na fin di siglo 18 i prinsipio di siglo 19. Supuestamente un trahadó di piano emprendedor a siña konosé e instrumènt i el a diseñá un vershon di su mes. Kon ku bai bini, echo ta ku ta menshoná e ingles Joseph Hicks, kende den añanan 1805 te 1850 a produsí hopi di e piano-silinder akí, komo inventor di ka’i òrgel.

Kasper Janse di e museo di Pianola na Amsterdam, ta afirmá ku nunka no a dokumentá historia di piano-silinder. ‘Ekspertonan den empresanan chikitu tabata traha nan. Nunka empresa grandi. E promé òrgelnan, na hulandes yamá ‘draaiorgel’, ku nan ta toka riba kaya na Hulanda, tambe tabatin silinder, te na momentu ku a pone e muzik den buki ku tambe ta drei. Esei tabata na 1900,’ segun Janse.

Durante siglo 19 e òrgelnan ku ta drei pa toka tabata konosí tambe na Alemania, Spaña, Bèlgika, Gresia i Turkia. Na Brussel ta Mazzoleti tabata traha nan. Otro nòmbernan ligá na desaroyo di e instrumènt ta Guiseppa Chiappa, G. Fersani, i Capra, Rissone i Detoma.

Via migrantenan italiano e piano di kaya a bin resultá na Barquisimeto, Venezuela,  tambe, kaminda e kurasoleño Horatio Sprock (1866-1949) a konos’é, pa despues e bin lanta su propio tayer na Kòrsou.

Na fin di siglo 19, prinsipio di siglo 20 tabata tende ka’i òrgel toka solamente na fiestanan distinguí den salanan di hende ku moda. Pronto despues a hiba e kashi di dushi zonido kunuku na garoshi komo karga presioso pa bai amenisá fiesta na kas di hende òf na e tantísimo pikniknan di e tempu ei. Despues el a bin okupá su funshon original esta di: instrumènt di kaya. Miéntras ku, salvo algun eksepshon kontá e piano di kaya o sea ka’i òrgel na Europa i Merka  ya ta piesa di museo,
serka nos e tononan di ka’i òrgel te ainda no por falta  na fiesta di boutiso, risibimentu, hasiment’i aña i aktividatnan kultural, manera den e ‘siman di kultura’.

Laterna

Un otro eksepshon notabel ta e ka’i òrgel griego i turko yamá laterna.  Te resientemente e muzik akí na Gresia i Istanbul (Turkia) tabata instrumènt fast na fiestanan bailabel, festivalnan religioso i komo entretenimentu riba kaya. Meskos ku serka nos, tokadó di un instrumènt rítmiko, yamá ‘defi’ òf ‘def’ (tamburein) ta kompañá e laterna.
Maestronan lokal a logra enrikesé e melodianan riba silinder importá for di Italia ku melodianan produsí riba instrumèntnan manera syrto, kasabiko, òf kasap. Lamentablemente e tradishon ei a yega na su fin, na 1979 ora un di e gran maestronan di e laterna griego, Nikos Armaos nasí na Istanbul a fayesé na edat di 90 aña.

E inisiativanan ku a tuma na Kòrsou pa pasa konosementu di ka’i òrgel, restourá i renobá e silindernan eksistente ta garantisá ku na nos islanan e herensia kultural bibu akí tin futuro. Tabatin na dékada ochenta un kurso ku Edgar Palm a duna; na dékada nobenta Kas di Kultura a organisá na Landhuis Kenepa unu bou di guia di Serapio Pinedo i e aña akí bou di guia di e arubano Alfonso “Buchi” Boekhoudt. Tokante kontribushon di e kompositor akí pa piesa di ka’i òrgel i otronan ku ta enrikesé kultura di ka’i òrgel, nos lo publiká un di tres artíkulo.

Ta traha e silinder preferiblemente di mahòk, ta form’é ku ocho pida palu ku ta leim na otro. Ta traha riba e pida palunan ku beitel. Ta usa un draaibank pa hasi e silinder rondó. Midí di un silinder ta 55,5 cm. E korona mester kontené 64 djente, esaki ta determiná ku un tokadó mester drei e man 64 biaha pa e yega kaminda e komposishon ta kuminsá. Tin silinder dòbel i silinder ènkel, sea ku 64 òf ku 48 djente, pa motibu ku e silinder akí ta ripití final di un komposishon. Bailadónan ta gusta silinder di 64 djente, pasobra esakinan ta ripití un komposishon. Un silinder dòbel ta kontené 6000 òf 7000 klabu, miéntras un ènkel ta kontené 5000. E kantidat eksakto ta dependé di e manera ku un areglista ta floria un piesa. Kada silinder ta karga 8 piesa musikal i ta p’esei tokadónan ta hiba 2 òf 3 silinder fiesta. Tantu mas hundu un klabu ta klabá den e silinder, mas dushi e zonido ta.
* Edgar Palm ta menshoná Alemania komo pais di orígen.

Portrèt
Pa klaba silinder mester di klabu largu fini sin kabes.  Tin biaha ta difísil haña nan, manera awor akí. Pa solushoná tal problema di skarsedat, Serapio Pinedo asistí pa su tokadó di wiri Lorenzo ‘Tou’ Sambo, ta saka e klabunan di un silinder bieu i klaba nan règt den silinder nobo. Pasobra dia 28 di novèmber 2004, su di 40 ka’i òrgel  mester ta kla.

Fuentenan

Arthur W.J.G. Ord-Hume, Pianola, the history of a self playing piano. London, 1984.
Serapio Pinedo, Inchi Witteveen, Manual Ka’i orgel, Pilar di Memoria Musikal di Kórsou, Publikashon 20 aña Grupo Trinchera 1995
Edgar Palm , Handleiding bij de studie van onze kaha di orgel, PROMUZA, 1992
Jos Gansemans, Volksmuziekinstrumenten getuigen en resultaat van een interetnische samenleving, 1989

Danki na: Kasper Janse, Pianola Museum, Amsterdam, Nico Beker, Ivo Martina i Serapio Pinedo.
Teksto i potrèt di Ieteke Witteveen.